Família: TILIACEAE

Sinònims: Tilia grandifolia Ehrh.

Nom comú: Til·ler (català). Tilo (castellà). Lime (anglès UK), Linden (anglès USA).

Lloc d'origen: Europa continental, Caucas.

Etimologia: Tilia és el nom llatí del tilo. Platyphyllos significa de fulla ampla.

Descripció: Arbre caducifoli de port piramidal amb l'escorça grisa fosca, fissurada, que pot arribar a gran altura. Les branquetes joves són una mica pubescents, vermelloses. Fulles de 6-12 cm de longitud, de forma orbicular-ovada, amb l'àpex punxegut, la base una mica obliqua i cordiforme i la vora dentada. La faç és de color verd fosc i revers una mica més pàl·lid, de vegades pubescent. Les flors són de color blanc groguenc, disposades en inflorescencias pèndoles. Floreix al juny. Fruit indehiscent, lenyós, globoso o piriforme, de 0.8-1.2 cm de diàmetre, amb 3-5 costelles molt marcades i de superfície tomentosa.

Multiplicació: Es multiplica per llavors, les quals presenten problemes de germinació a causa de la seva dura coberta. Per aquest motiu, cal sotmetre-les a tractaments previs abans de la sembra. Així i tot el percentatge de germinació el primer any és bastant baix.

Ecologia i usos: El til·ler és un arbre bastant resistent a la sequera, encara que l'excessiva calor li perjudica. Poc exigent en sòls, encara que desenvolupa en la seva plenitud en els frescos i fèrtils. Té un creixement lent i és arbre de gran longevidad. Les flors del til·ler són populars com a calmant preses en infusió. S'utilitza en alineacions, de manera aïllada o formant grups. Cal tenir en compte el seu gran desenvolupament i plantar-lo en llocs adequats per evitar problemes en escocells i voreres.