El fruit

El fruit es l'ovari fecundat que conte les llavors, de tota manera algunes parts accesòries de la flor (eix floral, pedoncle, calze...) poden contribuir a formar part de l'estructura dels fruits en algunes espècies.

Per a què es desenvolupi el fruit és necessari que tingui lloc la fecundació, ja que són les hormones que produeixen les llavors formades les que fan que aquest fruit es desenvolupi.

En alguns casos però es poden donar fruits PARTENOCÀRPICS, és a dir, el fruit es desenvolupa però sense haver estat fecundat (tomàquet, plàtans, varietats de taronja) o sense desenvolupament de llavors (com quan aquestes moren per efectes d'una glaçada i es tracten hormonalment amb àcid giberel·lic com la pera "Blanquilla"). En alguns casos també es poden obtenir per inducció hormonal amb àcid indol-acetic.

PARTS DEL FRUIT

La paret de l'ovari, formada per una o més fulles carpelars lliures o soldades, persisteix més o menys modificada en el fruit i constitueix el PERICAP en el qual hi podem trobar tres parts de fora cap a endins:

• EPICARP o EXOCARP, que corespon a la pell d'el fruit.

• MESOCARP, part interior de vegades tènue i imperceptible o sovint carnosa i plena de sucs anomenada a les hores SARCOCARP.

• ENDOCARP, que corespon a la part més interna on hi trobarem les llavors.

El pericarp dels fruits pot ser sec o carnós, d'aquesta manera podem distingir dos tipus bàsics de fruits a les plantes:

• FRUITS SECS. Són els que quan arriben a la maduresa, tenen el pericarp coriaci o membranós no molt desenvolupat i amb un baix contingut en humitat.

• FRUITS CARNOSOS. Són els que presenten desenvolupades les diferents capes del pericarp, més o menys sucoses i carnoses, constituïdes per teixits parenquimàtics tous i aquosos.

Tant els fruits secs com els carnosos poden estar constituïts de tal manera que en un determinat moment es puguin obrir per alliberar les llavors que contenen per tal de afavorir-ne la disseminació. Aquest tipus de fruit s'anomenen DEHISCENTS. En altres casos els teixits del pericarp romanen adherits a la llavor de manera que aquesta no arriba a sortir mai i són els fruits INDEHISCENTS.

TIPUS DE FRUITS

Per tal de classificar els fruits ens fixarem en les característiques del pericarp, els carpels del guineceu del qual procedeixen i el tipus de dehiscència que presenten.

Així tenim els fruits SIMPLES, MULTIPLES i les INFRUTESCÈNCIES.

FRUITS SIMPLES

Procedeixen d'un gineceu mono o pluricarpelar soldat.

SECS. Pericarp dur.

        INDEHISCENTS. Pericarp que roman unit a la llavor.

AQUENI. Deriva d'un carpel únic amb una sola llavor o monoesperm i pericarp molt prim i coriaci.

NÚCULA. També monocarpelar i monoesperm, procedeix d'un ovari súper i el pericarp és llenyós.

CARIÒPSIDE. Com els anteriors però amb el pericarp molt prim i soldat als teguments de la llavor.

GLA. Aqueni pluricarpelar de pericarp coriaci amb una coberta anomenada cúpula a la base.

SÀMARA. Aqueni amb una expansió membranosa en forma d'ala per a facilitar-ne la dispersió pel vent

FOLICLE. Fruit monocarpelar, polispèrmic, dehiscent per la sutura ventral.

LLEGUM. Fruit unicarpelar dehiscent per la sutura ventral i pel nervi dorsal.

LOMENT. És una llegum indehiscent amb estretiments tabicats pels quals es desarticula el fruit en arribar a la maduresa.

SILIQUA. Fruit bicapelar sincàrpic (carpels soldats), format per dos carpels oberts soldats pels marges, dehiscent començant per la base on les llavors es troben enganxades a un fals tabic.

SILÍCULA. Silíqua curta, tan ampla com llarga.

CÀPSULA. Fruit amb més d'un carpel, sec i dehiscent. Quan madura s'obre en un número de valves igual al nombre de carpels.

PIXIDI. Càpsula amb dehiscència transversal on es separen la part superior de la inferior que està inserida dins el tàlem.

ELATERI. Càpsula on els carpels formen lòbuls dehiscents que se separen quan maduren.

CARNOSOS. Pericap carnós quasi sempre indehiscent.

DRUPA. És el més senzill format per un sol carpel amb una llavor. El mesocarp és carnós i l'endocarp correspon al pinyol.

BAIA. Fruit carnós mono o pluricarpelar amb mesocarp i endocarp carnosos. Si hi ha pinyol aquest correspon només a les llavors, no pas al pericarp.

HESPERIDI. Baia procedent d'un ovari súper pluricelular sincàrpic (carpels soldats), amb epicarp prim molt ric en essències, mesocarp esponjós i endocarp membrános ple de sucs.

PEPÒNOIDE: Fruit complex procedent d'un ovari ínfer tri o pentacular, sovint molt gran, amb placentes molt desenvolupades que arriben fins a la paret de l'ovari. La part externa del fruit s'endureix i la central es pot eixugar fins a deixar una cavitat buida (meló). 

FRUITS MÚLTIPLES o COMPOSTOS

Procedeixen d'un ovari apocàrpic amb el gineceu pluricarpelar de carpels lliures, de manera que cada carpel dóna lloc a un fruit independent dels altres.

POLIDRUPA. Fruit de les mores.

TETRAQUENI. Típic de les labiades i de la cinoglosa.

CINORRODÓ. Polinúcula amb el tàlem excavat i carnós típica dels rosers.

ESQUIZOCARP. Fruit sec de carpels no fusionats típic de les Malvàcies.

FALSOS FRUITS

El veritable fruit es redueix al teixit que rodeja les llavors, la resta de parts procedeixen del tàlem.

BALAUSTA. Fruit complex procedent d'un ovari ínfer on la pela és coriàcia i les llavors carnoses. Exemple: magrana.

POM. Fruit complex procedent d'un ovari ínfer per la qual cosa intervenen el tàlem i els carpels en la seva formació. El mesocarp és carnós i l'endocarp coriaci dividit en tants compartiments com carpels on i trobem les llavors. Exemple: poma i pera.

POLINÚCULA. Fruit en el qual el tàlem es desenvolupa i esdevé sucós i carnós, deixant les núcules a la perifèria. Exemple: maduixa.

INFRUTESCÈNCIES

Procedeixen d'inflorescències.

SICONI. Fruit amb receptacle carnós amb la cavitat plena de nombrosos fruits (aquenis).

SOROSI. La inflorescència rodeja un eix que es torna carnós i duu nombroses flors que es transformen en el fruit.