La fulla

PARTS DE LA FULLA

Les fulles consten de diferents parts

• PECÍOL. Estructura o peduncle mitjançant el qual les fulles s'insereixen a les tiges.

• LIMBE o LÀMINA. Zona laminar eixamplada i plana de color verd en dues cares.

• FAÇ. Cara superior quasi sempre més endurida i impermeable.

• REVERS. Cara inferior sovint de coloració lleugerament més clara.

• NERVIS. Són les prolongacions dels vasos conductors de la saba que arriben a la fulla a través del pecíol i un cop a la superfície de la fulla es ramifiquen fins a ordres molt elevats en un procés anomenat ANASTOMOSACIÓ. L'aspecte final és el d'una fulla amb el limbe molt dividit en petites porcions.

• BASE FOLIAR. És la zona del pecíol que està en contacte amb la tija. En molts gèneres de Dicotiledònies que es desenvolupa per dos apèndix a la base anomenats estípules.

Les estípules poden estar unides a la base de la fulla o ser lliures, sovint fotosintetitzen, però la seva funció principal és la de protegir les fulles joves en desenvolupament. Morfològicament poden ser molt variades, des de fulles sèssils desenvolupades (Galium aparine), modificades en espines curtes i gruixudes (Robinia pseudacacia ) o transformades en circells (Lathyrus aphaca). Sovint desapareixen quan la fulla madura, o romanen molt reduïdes (Lotus corniculatus), en molts cops no són presents.

Les fulles són els òrgans més variables d'una planta, tant en la morfologia en com en l'anatomia. Amb el nom de FILOMA es designa tots el tipus de fulla que podem trobar en una planta.

• COTILEDONS. Es troben dins la llavor formant part de l'embrió de la planta. Les dicotiledònies en tenen dos que apareixen en germinar la llavor. La seva forma sol ser més senzilla que la de la resta de fulles de la planta. Les monocotiledònies tenen un únic cotiledó i les gimnospermes en poden tenir vàries.

• NOMÒFILS. Són les fulles normals que contribueixen els principals òrgans fotosintètics de la planta.

• CATÀFILS. Fulles situades a la part bassal de la planta. Apareixen com a escates a les gemmes i tiges subterrànies. Realitzen funcions de reserva i protecció.

• BRÀCTEES. Són petites fulles protectores que porten flors a la seva aixella. De vegades poden presentar coloracions intenses com en el cas de la buganvilla (Bouganvillea glabra)

• BRACTEOLES. Petites fulles que es troben al peduncle floral, en alguns casos es poden confondre amb les peces florals externes com els sèpals (Convolvulus).

* Segons el pecíol

Per la presència o no d'un pecíol, les fulles poden ser PECIOLADADES, amb pecíol diferenciat i visible, o SÈSSILS o SENTADES quan les fulles s'insereixen directament sobre la tija sense cap pecíol. 

De vegades el pecíol pot presentar expansions laminars que poden semblar un altre limbe i s'anomenen FILODIS. 

* Segons la nerviació

Per la seva nerviació les fulles poden ser: 

• ENÈRVIES. Fulles sense nervis visibles. 

• PINNADES. Fulles amb un nervi principal marcat amb les seves corresponents ramificacions en nervis secundaris, terciaris...

• PALMADES. Fulles amb diferents nervis marcats que surten tots de la base del limbe i és ramifiquen posteriorment.

• PARAL·LELINÈRVIES. Fulles amb nervis disposats longitudinalment i paral·lels els uns als altres. En aquest cas es pot distingir o no un nervi principal situat més o menys al centre de la fulla. 

* Segons el limbe

Les fulles poden ser SIMPLES, quan presenten el limbe tot d'una peça, o COMPOSTES quan presenten un limbe ramificat i dividit en fulletes més petites anomenades FOLIOLS.

En funció de la nerviació les fulles compostes podran ser de dos tipus PINNADOCOMPOSTES, si es tracta de foliols procedents d'una fulla pinnada inicial, o PALMATICOMPOSTA o PALMADOCOMPOSTA si la fulla original presenta nerviació palmada.

FULLES SIMPLES NO LOBADES

a. Acicular (pi), b. Linear (avet), c. Esquamiforme (xiprer), d. Lanceolada (olivera, desmai) e. Oblonga, f. Ovada (faig, Phyladelphus), g. Oval, i. El·líptica (arboç), h. Ròmbica o Romboidal, j. Deltoide o triangular (xop, àlber) k. Reniforme, m. Falciforme (eucalipte), n. Espatulada (verdolaga), o. Arrodonida (arbre de l'amor), p. Flabelada o de Bano (Ginkgo).

FULLES SIMPLES LOBADES

Aquest tipus de fulles afegeixen al nom original segons la nerviació original un sufix amb funció de la profunditat de la incisió que presenten el marge, si no arriben a la meitat de mitja fulla, si hi arriben, si pràcticament arriben al nervi central o si es diferencien els foliols.

a. Pinnatífida b. Pinnatipartida (alzina), c. Pinnatisecta (roure), d. Trisecta (Pathenocissus tricuspidata)

e. Palmatilobada (Acer), f. Palmejada o digitada, g. Palmaticomposta (castenyer d'indies), h. Trifoliada (trèvol, alfals).

FULLES COMPOSTES

j. Composta paripinnada, k. Composta imparipinnada (Robinia), m. Composta bipinnada (Poiniciana).

Fent un tall transversal i mirant la secció de la fulla podem tenir limbes foliars PLANS, INVOLUTS, si el marge es troba arquejat cap amunt, o REVOLUTS quan el marge s'arqueja cap avall sobre el revers.

Al mateix temps, segons els marges les fulles poden ser:

a. Sencera (troana), b. Ondulada, c. Espinulosa (llex aquifolium), d. Crenada (toronger), e. Crenulada (Euonymus), f. Serrada, g. Serrulada (Prunus), h. Biserrada, j. Dentada, k. Denticulada.

a. Agut, angle tancat i agut. b. Acuminat, punta llarga i estreta. c. Apiculat, provist d'una petita punta. d. Cuspidat, petita punta aguda. e. Mucronat, punta aguda molt petita. f. Obtús, angle obert i obtús. g. Arrodont. h. Truncat, tall rom o pla. j. Emarginat, amb un solc central petit. k. Obcordat, en forma de cor o solc profund.

a. Atenuada, base amb extrem agut més o menys estret, b. Cuneada, base recta i convergent en forma de falca, c. Decurrent, limbe prologat sobre la tija per sota del punt d'inserció, d. Arrodonida, e. Hastada, lòbuls bassals més o menys triangulars dirigits cap fora, f. Auriculada, amb apèndix foliars similars a orelles, g. Cordada o cordiforme, amb forma de cor, h. Amplexicaule, abraça la tija rodejant-la, j. Embeinadora, formen una beina que rodeja parcial o totalment la tija.

* Segons la filotaxi o disposició a la tija

a. Alternes o aïllades, disposades una a una sobre la tija, b. Opostes, dues fulles una en front de l'altra en un mateix nus, c. Decusades, dues parells de fulles oposades en un mateix nus, d. Dístiques, disposades en dues files, e. Ternades, disposades en grups de tres a cada nus, f. Verticilades, disposades en grup en un mateix nus, g. Fasciculades, disposades en un manat en un mateix punt d'inserció, h. En roseta, agrupades a la base de la tija semblant els pètals d'una rosa, j. Imbricades, disposades con les teules d'una teulada les unes mig recobrint les altres.

* Segons la presència o no de pèls

A l'igual que en el cas de les tiges, les fulles que no presenten cap tipus de pilositat s'anomenen GLABRES.

Segons el tipus, densitat i consistència dels pèls la fulla pot ser:

• PUBESCENT. Pèls curts i suaus.

• PELUDA. Pels nombrosos i curts semblants al vellut.

• SEDOSA. Pèls fins i brillants.

• HIRSUTA. Pèls rectes i rígids.

• HÍSPIDA. Pèls rectes, rígids, endurits i punxents.

• TOMENTOSA. Pèls ramificats, entrellaçats i molt espessos.

Les fulles tenen una vida limitada. La caiguda de les fulles està regulada per un seguit de factors ambientals con són el fotoperíode, la temperatura i la humitat. Per a les plantes anuals la vida de les fulles és la mateixa que la vida de la pròpia planta ja que tota ella s'asseca abans d'un any. 

Per a les plantes que viuen durant més d'un cicle biològic poden trobar diferents comportaments de les fulles que ens donen diferents tipus de plantes:

• CADUCIFÒLIES. Plantes que perden la fulla en arribar l'estació desfavorable per a la planta, que acostuma a coincidir amb l'hivern.

• PERENNIFÒLIES. Plantes que presenten fulles durant tot l'any, ja que a mesura que cauen les fulles velles es van reposant per les noves.

• MARCESCENTS o SEMIPERSISTENTS. Aquest tipus de fulles s'assequen totes sobre la planta en arribar l'estació desfavorable (hivern) i no es desprenen immediatament sinó que ho fan a la primavera quan s'inicia la nova brotació de la planta.