Família: ROSACEAE

Nom comú: Roser (català). Rosal (castellà). Rose bush (anglès).

Espècie: Rosa sp. pl.

Descripció: Arbustos caracteritzats per la presència de nombrosos agullons al llarg de la tija. Els fulles són compostes amb un nombre imparell de foliols que pot anar de 5 a 7. Els foliols tenen el marge serrat. La floració comença sobre el mes d'abril i s'allarga fins a l'octubre-novembre, aprofitant la bonança de la tardor. Les flors tenen múltiples de 5 pètals de coloracions molt variades, amb més d'un color barrejats; 5 sèpals i nombrosos estams. El fruit és un cinorrodó globulós de color vermell d'1 a 2 cm. Els rosers actuals són hibridacions i seleccions del Roser de Te, una varietat floribunda molt apreciada, mentre que els rosers silvestres només floreixen un cop a mitjans de primavera.

Multiplicació: Es multiplica per esqueix dels patrons o peus dels rosers silvestres (Rosa canina, Rosa gallica, Rosa damascena, Rosa banksiae) per empelt de les varietats.

Ecologia i usos: La rosa és la gran protagonista de qualsevol jardí, és la flor més conreada i estesa en el món. Ja es conreava en l'antic Egipte i a Xina, i ha estat molt benvolguda en totes les grans civilitzacions, no només com planta ornamental, sinó també pel seu interès en medicina i per a crear perfums. Al llarg de la història la rosa ha estat sotmesa a una intensa selecció i hibridacions amb la finalitat de crear noves varietats i formes, de manera que hi ha catalogades més de 30.000 varietats de cultiu en el món. Els rosers silvestres són poc coneguts i conreats. La majoria són molt olorosos, més tolerants pel que fa al tipus de sòl i més resistents a les malalties.