Família: FAGACEAE

Nom comú: Alzina (català). Encina, Carrasca (castellà). Holm oak (anglès).

Lloc d'origen: Regió mediterrània.

Etimologia: Quercus és el nom llatí d'alzines i roures.

Descripció: Arbre monòic de capçada arrodonida que arriba a 10-15 m d'altura, amb el tronc curt i l'escorça esquerdada de color gris fosc. Fulles perennes, simples, alternes, amb peciol molt curt. Limbe coriaci, de forma variable, ovalat, aovado-oblong o lanceolat, amb la vora sencera, dentada o serrada. La faç és de color verd fosc i el revers és densament tomentós, per la qual cosa sembla quasi blanc. Els aments masculins són de color groc i apareixen en gran quantitat en els extrems de les branques. Les flors femenines apareixen en menor quantitat. Floreix entre abril i maig. El fruit és una gla de 2-3 cm de longitud, de forma oblonga, acabada en punta, que duu una cúpula que cobreix, al menys, la meitat del fruit.

Multiplicació: Es multiplica per llavor. S'utilitza molt en reforestacions plantada en unes safates amb cel·les altes i primes anomenades forest-pot.

Cultiu i usos: Espècie indiferent quant a sòls, encara que agrada dels solts i profunds. Molt resistent a la sequera. Suporta malament el trasplantament en les primeres fases de la seva vida. Arbre noble que dóna una agradable ombra. Té gran capacitat de rebrot, la qual cosa li dóna una important capacitat de supervivència en cas d'incendi forestal.