La flor

La flor és l'òrgan reproductor de les plantes fanerògames angiospermes. Consten de quatre parts que es troben sobre el receptacle floral o TÀLEM que són: CALZE, COROL·LA, ANDROCEU (ESTAMS) i GINECEU (PISTIL).

• El CALZE correspon a l'embolcall extern format per una espècie de fulles quasi sempre verdes anomenades SÈPALS, que s'encarreguen de protegir la poncella de la flor.

• La COROL·LA està formada per fulles transformades o PÈTALS quasi sempre colorejades.

• El calze i la corol·la formen el conjunt de fulles modificades que donen protecció i intimitat a la part fèrtil o reproductiva de la flor i formen el PERIANT.

• Els ESTAMS o ANDROCEU constitueixen l'òrgan reproductiu masculí de la flor, mentre que el PISTIL o GINECEU dóna lloc a l'òrgan femení.

Sovint les flors es troben situades a l'extrem d'un pedoncle, la qual cosa ens dóna flors PEDONCLADES. En alguns casos aquest pot no existir i aleshores tenim flors SENTADES o SÈSSILS.

SEGONS EL SEXE

Segons es manifesten els sexes a les flors podem tenir.

• HERMAFRODITES. Quan trobem els dos sexes en una mateixa flor. Exemple: cirerer.

• UNISEXUALS. Quan cada sexe es troba en una estructura floral diferent. En aquest cas es poden donar dues situacions ben diferents.

  • Totes dues estructures florals es troben en una mateixa planta encara que en punts diferents de la planta o PLANTES MONÒIQUES. Exemple: avellaner.

  • Les flors de cada sexe es troben en peus o plantes diferents donants lloc a plantes masculines i plantes femenines PLANTES DIÒIQUES. Exemple: Ginkgo.

Segons estigui format el periant podem trobar diferents tipus de flors:

• Periant amb dos verticils o estructures o FLORS DICLAMIDES

  • Diferenciades morfològicament en calze (SÈPALS) i corol·la (PÈTALS).

  • Indiferents morfològicament, aleshores s'anomenen TÈPALS.

• Periant amb un sol  verticil o FLORS MONOCLAMIDIES.

• Sense periant o FLORS NUES o ACLAMIDIES.

SEGONS EL TIPUS DE CALZE

El calze és el verticil més extern de la flor format per unes peces amb aspecte de fulla i quasi sempre verdes. Es considera que deriven del nomòfils ja que són fotosintèticament actius però no estan especialitzats ni estructurats a nivell intern de teixits foliars (parènquima). Poden adoptar moltes formes, fins i tot poden estar colorejats o absents.

Els calzes poden mostrar formacions particulars diferenciades:

• CALÍCUL. Verticil extrafloral de peces foliars lliures o saldades entre elles que apareixen per sota del calze.

• VILÀ. Sèpals bé lliures o soldats en una corona bassal, transformats en pèls o petites làmines membranoses que acompanyen després a la llavor per a facilitar-ne la seva dispersió en espècies ANEMOCORES. 

La corol·la és el verticil floral format per un seguit de fulles modificades anomenades pètals. s'admet que són estams sense esporangis adaptats a la funció d'atreure agents pol·linitzants, per la qual cosa presenten colors molt vistosos i sovint desprenen aromes . Segons el nombre de pètals d'una flor podem, tenir corol·les DÍMERES (de dos pètals), TRÍMERES (tres pètals). TETRÀMERES (4), PENTÀMERES (5), etc.

Segons la concrescència o grau de llibertat dels pètals poden tenir:

• COROL·LES DIALIPÈTALESs, amb els pètals lliures.

• COROL·LES GAMOPÈTALES, amb els pètals soldats.

COROL·LES DIALIPÈTALES

CRUCIFORME. Flors regulars tetràmeres amb quatre pètals iguals disposats en creu. Exemples: família de les crucíferes com Diplotaxis  i alhelís (Matthiola, Cheiranthus).

ROSÀCIA Flors pentàmeres amb cinc pètals iguals, arrodonits i el marge sencer. Exemples: família de les Rosàcies com cirerer, roses, Cotoneater, Pyrancantha...

ACLAVELLADA. Flor amb cinc pètals o múltiples de cinc, estrets a la base i amb el marge retallat. Exemples: família de les Cariofilàcies com els clavells (Dianthus).

PAPILONÀCIA. Flor irregular pentàmera, amb cinc pètals desiguals amb una disposició i funció molt particulars.

COROL·LES GAMOPÈTALES

ACAMPANADA. Els pètals formen una mena de campànula tancada. Exemples: corretjola (Convovulus).

EMBUDADA. Els pètals es troben més tancats per la parts inferior formant un embut. Exemple: tabac (Nicotina tabacum).

LABIADA. Formada generalment per cinc pètals units que se separen en dos grups formant uns llavis. Mots cops el llavi superior no és present. Exemples: romaní, timó.   

Més corol·les gamopètales

a) ROTÀCIA, part del limbe lliure i tub curt (Solanum). b) EMBUDADA. c) ACAMPANADA o CAMPANULADA. d) TUBULOSA, en forma de tub (Nicotiana tabacum). e) URCEOLADA, tub en forma de ventre (Arbutus, Erica). f) LABIADA. g) UNILABIADA. h) GIBOSA, fa una petita bossa a la part inferior (Anthirrium). j) k) ESPERONADA, presenta una perllongació a la base que s'anomena esperó (Linaria). l) LIGULADA, amb un llavi en forma de llengüeta (Taraxacum).

• ACTINOMORFES: Flors regulars amb molts plànols de simetria

• ZIGOMORFES: Flors irregulars amb un únic plànol de simetria

Les flors que es presenten de forma aïllada s'anomenen SOLITÀRIES. Aquestes flors poden aparèixer soles a l'extrem d'una tija floral i aleshores s'anomenen TERMINALS, o bé a les aixelles de les fulles i aleshores s'anomenen AXILARS.

De tota manera, les flors no acostumen a sortir aïllades i es presenten agrupades, ordenades de diferents formes. Al conjunt de les flors que apareixen d'una gema inicial o sobre un peduncle comú s'anomenen INFLORESCÈNCIES.

Les inflorescències poden ser:

• RACEMOSES o INDEFINIDES. Quan l'eix o tija floral és senzill i les flors apareixen al seu voltant en el sentit de la filotaxi des de la base, de manera que les flors més velles són les més properes a la base i les més joves són les apicals (correspon a una ramificació monopòdica).

• Amb flors pedonclades:

  • RAÏM: Flors que arriben a altures diferents (Diplotaxis, Wisteria)

  • UMBEL·LA: Flors que arriben a la mateixa altura i surten del mateix punt (família de les Umbel·líferes: Phoeniculum, Petroselinum)

  • CORIMBE: Flors que arriben a la mateixa altura i surten de diferent punt (Prunus)

• Amb flors sèssils:

  • ESPIGA: Flors hermafrodites (Plantago)

  • AMENT: Flors unisexuals i infloresencència pèndola (Populus, Corylus)

  • ESPÀDICE: Eix floral carnós rodejat d'una gran bràctea o espata (blat de moro, Arum)

  • CAPÍTOL: Eix floral aplanat i dilatat (receptacle) rodejat d'un conjunt de bràctees que formen l'involucre (família de les COMPOSTES: margarides, Carduus)

• CIMOSES o DEFINIDES. Quan l'eix que porta la inflorescència es remata amb una flor i a partir d'aquesta  van apareixen la resta al voltant. En aquesta cas la flor inicial és la més vella (correspon a una ramificació simpòdica). Es classifiquen pel nombre de branques laterals que surten per sota de la flor superior.

  • Una sola ramificació. CIMA UNÍPARA o MONOCASI.

  • ESCORDIOIDE: Ramificació sempre cap al mateix costat (Heliotropium)

  • HELICOIDE: Ramificació alternativament cap a cada costat (Iris, Hypericum)

  • Amb dues branques floríferes oposades: CIMA BÍPARA o DICASI (Silene)

  • Surten mes de dues branques floríferes laterals. CIMA MULTIPARA o PLEOCASI (Euphorbia)

  • GLOMÈRULS: Eixos de les ramificacions molt curts que no arriben a apreciar-se i flors formant un conjunt dens (Globularia, Armeria, Parietaria)

a. Cima escorpioide, b. Dicasi, c. Pleocasi, d. Glomèrul, e. Panícula

En general les inflorescències tampoc es presenten de forma simple sinó que es superposen donant lloc a formes compostes.

• RAÏM DE RAÏMS o PANÍCULA: Zea mays (blat de moro), Arundo donax (canyes), Aesculus (castanu¡yer d'índies).

• RAÏM DE PANÍCULES o PANÍCULA COMPOSTA.

• RAÏM D'UMBEL·LES: Hedera helix (heura).

• RAÏM D'ESPIGUES: Avena, Bromus.

• UMBEL·LA D'UMBEL·LES o UMBEL·LA COMPOSTA: Daucus (pastanaga).

• ESPIGA D'ESPIGUES o ESPIGA COMPOSTA: Triticum (blat), Hordeum (ordi).

• SICONI. Conjunt de flors sèssils situades a dins d'un receptacle concau i tancat: Ficus carica (figuera)

• VERTICILASTRE. inflorescència mixta de raïms de cimes diverses. Les cimes són sèssils i se situem l'una en front de l'altra al llarg de l'eix floral, si es presenten en gran nombre arriben a rodejar la tija en falsos verticils: Mentha, Salvia.