Família: MELIACEAE

Nom comú: Mèlia (català). Cinamomo (castellà). Chinaberry, Bead tree (anglès).

Lloc d'origen: Sud d'Àsia. 

Etimologia: Melia és un nom grec i azederach prové del nom persa de l'arbre.

Descripció: Arbre caducifoli de 10-12 m d'altura, de copa frondosa i estesa. Tronc d'escorça fosca i llisa, fissurada amb els anys i branques joves de color marró-porprat. Fulles alternes, bipinnadas, de 15-45 cm de longitud, amb 3-4 parells de pinnes oposades i imparipinnades; folíols oposats, entre ovats, oblongs i lanceolats, amb la base aguda o arrodonida, el marge entre sencer i irregularment serrat i el àpex acuminat; generalment glabres, de color verd fosc. Flors molt oloroses, petites, de color lila-blavós, amb el tub estaminal porpra, disposades en panícules axil·lars. El fruit és una drupa globosa, de color verd inicial i groc quan madura, de 1-2 cm de diàmetre, que roman en l'arbre en penjolls de diversos fruits durant tot l'hivern. 

Multiplicació: Es multiplica per llavors.

Ecologia i usos: Arbre de creixement ràpid, molt resistent a la sequera i al fred. Ideal com arbre d'ombra per la seva ampla capçada en forma de parasol. S'utilitza en alineacions o de manera aïllada. El seu fruit és verinós. Algunes veus diuen que és un arbre meteorològic ja que no brota fins que no s'acaben definitivament els freds de l'hivern.