Família: LAURACEAE

Nom comú: Llorer (català). Laurel (castellà). Bay (anglès).

Lloc d'origen: S'estén per tot l'àrea mediterrània fins a Àsia Menor.

Etimologia: Nom llatí, nobilis significa notable, cèlebre, probablement per la seva simbologia de triomf en les cultures mediterrànies.

Descripció: Arbret diòic de 5-10 m d'altura, de tronc recte amb l'escorça grisa i capçada densa i fosca de brancatge erecte. Fulles simples, alternes, lanceolades o oblongo-lanceolades, de consistència coriácia, aromàtiques, amb la vora una mica ondulada. Peciolades, amb l'àpex agut i base atenuada, medeixen entre 3 i 8 cm de longitud. La faç és de color verd fosc brillant, mentre que el revers és més pàl·lid. Flors en umbel·les sèssils de 4-6 flors. Les flors apareixen entre març i abril, i són groguenques. El fruit és drupaci, ovoide, de 1-2 cm de longitud, que es torna de color negre quan madura a principis de la tardor.

Multiplicació: Es pot multiplicar per llavors i per esqueixos, tant d'arrel com de tija (estaques). Per multiplicar-lo per llavor cal agafar els fruits de l'arbust (els de terra fermenten i es malmeten) i deixar la llavor neta.

Ecologia i usos: El llorer és planta poc exigent en sòls, encara que va millor en aquells solts i frescos i suporta molt bé la poda. S'utilitza com arbust o arbret, bé en massa o aïllat, amb la seva forma natural o retallat. Les seves fulles s'utilitzen com condiment culinari i té propietats medicinals com a tònic estomacal.