Família:
LAURACEAE
Nom comú: Llorer (català). Laurel (castellà). Bay (anglès).
Lloc d'origen: S'estén per tot l'àrea
mediterrània fins a Àsia Menor.
Etimologia: Nom llatí, nobilis significa notable, cèlebre, probablement per la
seva simbologia de triomf en les cultures mediterrànies.
Descripció:
Arbret diòic de 5-10 m d'altura, de tronc recte amb
l'escorça grisa i capçada densa i fosca de brancatge erecte. Fulles
simples, alternes, lanceolades o oblongo-lanceolades,
de consistència coriácia, aromàtiques, amb la vora una mica ondulada. Peciolades, amb l'àpex agut i base atenuada,
medeixen entre 3 i 8 cm de longitud. La faç és de color verd
fosc brillant, mentre que el revers és més pàl·lid. Flors en umbel·les sèssils de 4-6 flors. Les flors
apareixen entre març i abril, i són groguenques. El
fruit és drupaci, ovoide, de 1-2 cm de longitud, que es torna de
color negre quan madura a principis de la tardor.
Multiplicació: Es pot multiplicar per llavors
i per esqueixos, tant d'arrel com de tija (estaques). Per multiplicar-lo per llavor cal agafar els fruits
de l'arbust (els de terra fermenten i es malmeten) i deixar la
llavor neta.
Ecologia i usos:
[
El llorer és planta poc exigent en sòls, encara que va millor en
aquells solts i frescos i suporta molt bé la
poda. S'utilitza com arbust o arbret, bé en massa o aïllat, amb la
seva forma natural o retallat. Les seves fulles s'utilitzen com condiment
culinari i té propietats medicinals com a tònic estomacal.] |