Olea europaea L.
Família: OLEACEAE Nom comú: Olivera (català). Olivo (castellà). Olive tree (anglès). Lloc d'origen: Regió mediterrània. Etimologia: Olea significa oli en llatí, i europaea fa referència a la seva procedència. Descripció: Arbre perennifoli de 4-8 m d'altura amb el tronc curt, tortuós, d'escorça grisenca, molt fisurada. La ramificació és molt abundant. Fulles coriàcies, el·líptiques, oblongues o lanceolades, de 3-9 cm de longitud, curtament peciolades, amb la faç de color verd fort i blanques en el revés. Flores en raïms axil·lars, amb moltes flors petites, blanquinoses, una mica oloroses que apareixen entre abril i maig. Fruit en drupa ovoide carnosa, de 1-3.5 cm de longitud, de color verd o negre, con una sola llavor.Multiplicació: Es multiplica per llavor i per esqueix de taló. Ecologia i usos: És planta molt rústega que admet sòls molt pobres i que suporta bé la sequera. Admet molt bé el trasplantament i la poda. Es conrea des de l'antiguitat per a l'obtenció d'oli. El seu pol·len és molt al·lergògen i ocasiona greus problemes respiratoris a les persones de zones amb alta densitat d'oliveres. Darrerament s'ha revaloritzat molt com a planta ornamental i hom pot veure plantats exemplars centenaris al jardins, aïllats o en grups. |
