Família: MORACEAE

Nom comú: Figuera (català), Higuera (castellà), Fig tree (anglès).

Lloc d'origen: Regió mediterrània.

Etimologia: Sembla ser que carica prové del nom de la regió d'Àsia occidental on aquest arbre es va començar a conrear.

Descripció: Arbre diòic de petit port, caducifoli, de tronc curt, gruixut, amb l'escorça de color gris que ramifica des de la base. Capçada arrodonida, àmplia, molt densa i de molt bona ombra. Fulles de gran grandària, alternes, de 10-20 cm de longitud, llargament peciolades, de forma variable quant als seus lòbuls, amb la base truncada o arrodonida. Lòbuls normalment de 3 a 7, de marge una mica dentat. Limbe aspre al tacte, de color verd fosc en el feix i més clar i tomentós en el revés, amb la nerviació destacada. Les flors, que són molt petites, es troben en l'interior d'un receptacle carnós anomenat siconi o figa. Els fruits són axil·lars, solitaris o en parells. La forma varia des de globosa a aperada, i el color pot variar de verd a porpra fosc, depenent de les varietats. La polpa és comestible i d'agradable sabor.

Multiplicació: Es multiplica per esqueixos.

Ecologia i usos: Espècie molt resistent a les condicions adverses, arriba a néixer entre les escletxes de les roques en esglésies i campanars. Conreada principalment com arbre fruiter.