Família: CUPRESSACEAE

Sinònims: Platycladus orientalis (L.f.) Franco, Biota orientalis (L.f.) Endl.

Nom comú: Tuia (català). Tuya, Arbol de la vida (castellà). Oriental arborvitae (anglès).

Lloc d'origen: La seva àrea natural d'origen és molt extensa, des d'Iran fins a Xina i Corea.

Etimologia: Platycladus, prové del grec platy = pla, i cladus = branques, referint-se a branquetes aplanades. Orientalis vol dir orient en llatí, pel seu lloc d'origen.

Descripció: Arbre de petita talla, que no supera els 10 m d'altura i de port arbustiu. Escorça prima, esquerdada, de color marró vermellós, que es  desprèn en bandes en els exemplars vells. Port una mica desgarbat, polimorf, poc dens, deguat a que les branquetes aplanades que poseeix es disposen en plànols verticals. Fulles esquamiformes en 4 files, estretes, molt punxegudes, amb vores divergents separats del branquilló. Cons ovoides, llargs, de 1.5-2.5 cm de longitud, al principi una mica carnosos i de color verd-blavós, que s'assequen adquirint una tonalitat marró vermellosa quan maduren. Estan formats per 6-8 escates, gruixudes, proveïdes d'un ganxo a l'àpex. Cada escata amb 1-3 llavors.

Multiplicació: Es multiplica per llavors, i les varietats s'empelten.

Ecologia i usos: S'utilitza generalment en tanques aprofitant que l'espècie suporta molt bé les retallades. També com a exemplar aïllat, tot i que, en aquest cas s'utilitzen més les varietats ornamentals. Les varietats ornamentals se seleccionen per les formes definides del seu port i per les tonalitats variades del color de la fulla. Suporta el tot tipus d'exposició i de sòl, encara que l'acció del fred fa que el fullam adquireixi una tonalitat marronosa durant l'hivern que reverteix a la primavera. La seva fusta és rígida i aromática, però poc rendible.