Família: PINACEAE

Nom comú: Pi pinyoner (català). Pino piñonero (castellà). Stone Pine (anglès).

Lloc d'origen: Zona mediterrània.

Etimologia: Pinus, nom llatí del pi i pinea, relacionat amb els pins.

Descripció: Pi que pot sobrepassar els 25 m d'alçada, amb l'escorça marró-vermellosa, amb plaques en els exemplars més vells. El tronc presenta una ramificació característica en branques robustes del mateix gruix, que donen lloc a una capçada arrodonida i en forma de parasol. Fulles aciculades en grups de 2, llargues (de 10-20 cm de longitud) i primes, flexibles, arqueadas, de color verd intens una mica blavós. Les pinyes que maduren al tercer any, a diferència d'altres pins que ho fan cada dos anys. Són ovado-esfèriques, de 8-14 cm de longitud. Poden romandre diversos anys sobre l'arbre. El fruit són els pinyons, protegits per una capa molt dura i que costa de trencar que cauen de les pinyes quan són madurs.

Multiplicació: Per llavor, per sembra directa dels pinyons que neixen amb molta facilitat.

Ecologia i usos: És una arbre més aviat litoral que només entra fins a la terra baixa, ja que és sensible a les gelades fortes. El seu principal aprofitament és la producció de pinyons que són comestibles i molt apreciats.