Formes biològiques

Segons el temps de vida de les tiges podem distingir diferents tipus de plantes:

• ANUALS. Són les plantes que es desenvolupen en un sol any. Normalment neixen de llavor a la tardor o a principis de la primavera, adquireixen el seu màxim desenvolupament a l'estiu i un cop han produït flors i llavors moren.

• BIANUALS. Plantes que igualment procedents d'una llavor necessàriament el primer any i acumular reserves per a què, durant l'estiu del segon any puguin florir i fructificar correctament, després de la qual cosa la planta també mor.

• VIVACES. Plantes que disposen de mecanismes diversos per a mantenir diferents òrgans latents durant l'època desfavorable (hivern) que permeten la seva regeneració i desenvolupament durant l'època favorable (primavera i estiu). Es tracta generalment de plantes herbàcies que són capaces d'acumular reserves a nivell d'arrels que són les que romanen vives durant tota la vida de la planta, de manera que només les tiges es renoven any rera any.

• PERENNES. Plantes que com les vivaces poden viure diferents anys, però que en aquest cas presenten estructures llenyoses o semillenyoses. Durant l'època desfavorable mostren un esquelet (amb o sense fulles) de tiges i branques a sobre del qual es troba les gemmes de renovació que es desenvoluparan durant l'època favorable següent. Les reserves, en aquest cas, s'acumulen tant en les arrels com en la fusta de les tiges.

En aquest sentit podem parlar de diferents formes biològiques o vitals que ens permeten reconèixer quin serà el cicle de vida de les diferents plantes:

• TERÒFITS. Plantes anuals que romanen en forma de llavor en l'època favorable.

• GEÒFITS. Plantes vivaces que creixen durant l'època favorable donant lloc a uns òrgans de reserva subterranis on s'acumulen els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.

  • GEÒFITS BULBOSOS. Donen lloc a bulbs.

  • GEÒFITS RIZOMATOSOS. Donen lloc a rizomes o tubercles (Geòfits tuberosos).

• HEMICRIPTÒFITS. Plantes vivaces herbàcies amb arrels molt desenvolupades en les quals acumulen reserves per a sobreviure durant l'època desfavorable i gastar-les a la primavera per cobrir la brotació. Les reserves tornen a regenerar-se després de la fructificació, cap a final de l'estació de creixement. Segons es tracti d'herbes altes o no podem distingir:

  • HEMICRIPTÒFITS ROSULATS. Plantes herbàcies de port baix amb les fulles disposades a la base de la tija formant una roseta. La tija només suporta la flor o la inflorescència.

  • HEMICRIPTÒFITS ESCAPOSOS. Plantes herbàcies de port alt a la tija de les quals s'hi desenvolupen tant gemmes vegetatives, amb les quals s'hi desenvolupen tant gemmes vegetatives, amb les corresponents fulles, com gemmes de flors.

• CAMÈFITS. Plantes de tiges llenyoses amb gemmes de renovació, que són les que passen l'època desfavorable, situades a una alçada inferior a 0,5 metres. A l'igual que els hemicriptòfits van acumulant reserves a les arrels per a assegurar el rebrot de l'any següent. També acumulen reserves a la fusta procedents dels nutrients que retornen les fulles a la seva corresponent gemma axil·lar. Es corresponen amb plantes arbustives i subarbustives (Camèfits fruticosos).

• FANERÒFITS. Plantes de tiges llenyoses amb gemmes de renovació (que passen l'època desfavorable) situades a una alçada de més d4e 0.5 metres. A l'igual que els camèfits acumulen reserves a les arrels i a la fusta del tronc i les branques.

  • NANOFANERÒFITS. Arbres de poca envergadura.

  • MACROFANERÒFITS. Arbres de gran port i tamany.

 1. Faneròfit

 2. Camèfit

 3. a) Geòfit bulbós

     b) Geòfit rizomatós

     c) Geòfit tuberós, 

 4. Hemicriptòfit

 5. Teròfit.