Família:
CUPRESSACEAE
Nom comú: Xiprer
(català), Ciprés (castellà), Cypress (anglès).
Lloc d'origen: És un
arbre conegut i conreat des de l'antiguitat que sembla provenir de
la Mediterrània Oriental (Iran, Síria, Xipre).
Etimologia: Sempervirens,
vol dir sempre verd en llatí.
Descripció: Arbre monòic que pot arribar a 30 m d'alçada, amb port columnar o poc estès. Escorça
prima de color marró grisenc, amb llargues fissures longitudinals. Branquetes entre
cilíndriques i tetràgones. Fulles esquamiformes, primes, aplanades,
amb punta obtusa, deprimides, imbricades, de color verd fosc mat,
sense glàndules resiníferes. Inflorescències masculines terminals,
de color groc. Les inflorescències femenines terminals, solitàries o en
grups són cons ovoideo-esfèrics, de 2-4 cm de diàmetre, de color
verd, passant a gris marró llustrós quan són madures. Presenten
nombroses llavors que maduren al cap de dos anys.
Multiplicació: Es
multiplica per llavors, encara que en les varietats s'utilitza
l'empelt per a evitar les hibridacions de les llavors.
Ecologia
i usos: Tolera gairebé tota classe de sòls, fins i tot
molt pobres. La
seva fusta és pesada i resistent. Té una gran longevitat per
la qual cosa ha estat
plantat com símbol funerari en els cementiris. Altres informacions
diuen que era plantat a l'entrada de les cases per a indicar als
peregrins que en aquell lloc serien benvinguts i aixoplugats. S'utilitza
arreu per formar tanques. |