Família: CUPRESSACEAE

Nom comú: Xiprer (català), Ciprés (castellà), Cypress (anglès).

Lloc d'origen: És un arbre conegut i conreat des de l'antiguitat que sembla provenir de la Mediterrània Oriental (Iran, Síria, Xipre).

Etimologia: Sempervirens, vol dir sempre verd en llatí.

Descripció: Arbre monòic que pot arribar a 30 m d'alçada, amb port columnar o poc estès. Escorça prima de color marró grisenc, amb llargues fissures longitudinals. Branquetes entre cilíndriques i tetràgones. Fulles esquamiformes, primes, aplanades, amb punta obtusa, deprimides, imbricades, de color verd fosc mat, sense glàndules resiníferes. Inflorescències masculines terminals, de color groc. Les inflorescències femenines terminals, solitàries o en grups són cons ovoideo-esfèrics, de 2-4 cm de diàmetre, de color verd, passant a gris marró llustrós quan són madures. Presenten nombroses llavors que maduren al cap de dos anys.

Multiplicació: Es multiplica per llavors, encara que en les varietats s'utilitza l'empelt per a evitar les hibridacions de les llavors.

Ecologia i usos: Tolera gairebé tota classe de sòls, fins i tot molt pobres. La seva fusta és pesada i  resistent. Té una gran longevitat per la qual cosa ha estat plantat com símbol funerari en els cementiris. Altres informacions diuen que era plantat a l'entrada de les cases per a indicar als peregrins que en aquell lloc serien benvinguts i aixoplugats. S'utilitza arreu per formar tanques.