L'arrel

Les llavors en germinar emeten una petita radícula cap a l'exterior que creixen en direcció oposada a la tija, i es clava en el substrat per a constituir l'arrel principal de la nova planta. Introduïda al sòl, aigua o altres medis, n'extrau les substàncies nutritives per al seu creixement i desenvolupament, i es ramifica per tal de donar el suport necessari a la planta.

Així doncs les dues funcions principals de l'arrel són:

• Donar suport a la planta per tal de mantenir-la erecta.
• Proporcionar l'aigua i els nutrients dissolts que la planta necessita per a alimentar-se correctament.

Normalment l'arrel manté unes proporcions amb la part aèria, de manera que, els arbres de gran tamany disposen de potents i desenvolupats òrgans radiculars mentre que plantes herbàcies de poca alçada en tenen prou amb unes petites arrels per a viure. També es donen casos atípics com en les plantes entapissants i rupícoles que desenvolupen potents sistemes radiculars per a ancorar-se correctament al terreny i el mateix passa amb les plantes que creixen sobre dunes.

En aquest sentit es poden diferenciar dos sistemes bàsics de trasplantaments:

• A arrel nua: per a tots aquells arbres que perden el seu fullam durant l'hivern, reduïnt considerablement la seva part aèria la qual cosa permet de reduir també la part subterrània.

• Amb pa de terra: per a les plantes que mantenen tota la part aèria intacta durant l'hivern i els cal mantenir completa l'estructura radicular per a superar amb èxit el trasplantament.

Igualment la filosofia dels Bonsai es basa en aplicar reduccions proporcionades de capçada i arrels per tal d'obtenir un arbre amb un tamany predeterminat i en equilibri.

L'arrel consta de diferents zones o parts:

COFIA, PILORRIZA o CALIPTRA, és un didal endurit que protegeix l'extrem terminal de totes les arrels i arreletes de les plantes. No se'n troba a les arrels de les plantes paràsites ni a les micorrices.

ÀPEX o CON VEGETATIU, és el responsable del creixement apical en profunditat de les arrels gràcies a un meristem terminal de forma cònica que queda protegit per la pilorriza.

ZONA PILÍFERA o zona dels pèls absorbents, que són petits filaments blancs més o menys llargs que s'encarreguen de l'absorció de l'aigua i els nutrients del sòl. Normalment són de poca durada, els més vells s'assequen i cauen i són substituïts per pèls nous. Les plantes aquàtiques no en tenen.

ZONA SUBEROSA, és la part superior de l'arrel més lignificada i endurida, en la qual ja no hi ha pèls absorbents que s'han secat a l'envellir la zona i la planta.

COLL DE L'ARREL, punt o zona de separació entre l'arrel i la tija. És una zona de trànsit que sovint pot veure's afectadaper problemes de fons i insectes.

Es distingeixen dos tipus principals d'arrels:

• PRINCIPAL o PRIMÀRIA, procedent de la radúcula de l'embrió en germinar les llavors. Per la seva ramificació, en una arrel principal hi trobarem arrels secundàries, terciàries... que s'anomenen RADICEL·LES.

• ADVENTÍCIES, que s'originen en diferents parts de la planta sense que tinguin res a veure amb l'embrió, són les que ens permeten multiplicar les plantes vegetativament quan es realitzen esqueixos i encolzaments.

Bàsicament, podem diferenciar dos tipus d'arrels principals a les plantes:

• PIVOTANTS o AXONOMORFES que són les formades per una arrel principal molt desenvolupada que es clava verticalment en un sòl, amb més o menys ramificacions. És el tipus d'arrel més comú  a les plantes dicotiledònies.

• FASCICULADES són les que presenten unes ramificacions tant o més desenvolupades que l'arrel principal formant una cabellera d'arrels de la mateixa categoria i sense diferenciacions específiques. És l'arrel típica de les plantes monocotiledònies.

Les arrels poden presentar diferents adaptacions , la qual cosa ens dóna tot un seguit de tipus d'arrels modificades:

• NAPIFORMES, són arrels axonomorfes poc ramificades i molt engrossades per a acumular reserves de nutrients que la planta pot aprofitar després de períodes desfavorables. És el vas del rave i la pastanaga.

• TUBEROSES, són les arrels fasciculades en les que algunes d'elles han sofert un engrossiment per a l'acumulació de substàncies de reserva. És el cas de la dàlia.

• ADHERENTS, són les arrels adventícies aèries d'algunes plantes de zones humides que broten de les branques i serveixen per a la subjecció de la planta en vertical. És la típica de les heures.

• FÚLCREES, són arrels típiques de plantes de zones humides i arbres tropicals que broten de les branques o nusos i baixen verticalment per a clavar-se al terra. En el cas del panís o blat de moro aquestes arrels serveixen per a profitar més l'aigua i augmentar així la productivitat de la planta. Quan són molt rectes i gruixudes es diuen COLUMNARS, con en la Monstera deliciosa o Costella d'Adam.

• NEUMATÒFORS, són arrels epígies que serveixen per a l'airejament del terrenys anegats d'aigua.

• HAUSTORIS, hi ha un seguit de plantes paràsites com el vesc (muérdago en castellà) i cuscuta, que viuen a sobre les plantes i s'alimenten directament de la saba d'aquestes. Les arrels que emeten són altament ramificades per a poder ancorar-se correctament i penetrar dins els teixits de l'arbre parasitat.